Els habitatges disposen de quatre tipus de gas per fer funcionar la calefacció, els focs de la cuina i l'aigua calenta: gas natural, gas ciutat, propà i butà. Els més utilitzats són el natural i el butà i es diferencien, a part de en la seva composició química, en què el primer es subministra a través de canalitzacions i el segon mitjançant bombones (a granel) que cal anar reposant periòdicament.
Gas natural i gas ciutat
Sens dubte, el gas natural, per la comoditat que suposa per a l'usuari, s'està imposant a la resta. Es tracta d'una barreja de gasos que s'extreu de jaciments fòssils normalment acompanyats de petroli o fins i tot de carbó. Abans de comercialitzar-lo, passa per un procés industrial que elimina elements que no tenen capacitat energètica (com el diòxid de carboni) i altres que suposen un perill en la combustió com el butà, el propà i el vapor d'aigua.
Aquesta font d'energia es subministra per canalitzacions subterrànies que arriben a la majoria de les llars. Moltes persones confonen el gas natural amb el gas ciutat, però són diferents: el segon, considerat artificial, s'elabora a partir de derivats del petroli i el seu rendiment energètic és menor. Aquesta circumstància i el seu major preu l'han fet passar a un segon pla en favor del gas natural.
Inspecció i revisió
Sigui quin igui el nostre sistema de calefacció per gas, aquest requereix una posada a punt periòdica que garanteixi la seguretat i bon funcionament de les instal·lacions. Tot gas que se subministri per canalitzacions (ja sigui natural, ciutat, propà o butà-aquest últim no només es comercialitza a granel, també per canalització-) necessita un procés d'inspecció i revisió cada quatre anys.
La inspecció és deure de l'empresa subministradora i, com a tal, és gratuïta. Mitjançant correu postal i amb una nota a l'edifici, la companyia notifica el dia en què els operaris acudiran a veure les instal·lacions. Aquests han d'identificar amb un carnet acreditat per cada comunitat autònoma i l'empresa subministradora. Si no ens en refiem, sempre podem trucar a la companyia i que ens assegurin que estem davant l'inspector que ens han enviat.
Per la seva banda, l'amo de la casa està obligat a fer una revisió també cada quatre anys, que no és gratis. Aquest procés pot fer-ho tant l'inspector de la companyia de gas, i fer la revisió i inspecció alhora, com qualsevol altre instal · lador autoritzat. Un cop acabat el procés, i corregits els defectes, si n'hi ha, l'instal·lador ens proporcionarà uns certificats que són garantia de la bona salut de les nostres instal·lacions.
En el cas del gas butà a granel (el que es ven en bombones), no és obligatori que la companyia faci la inspecció corresponent. Aquesta va a càrrec del propietari o arrendatari de la casa, que ha de revisar les seves instal · lacions cada cinc anys a través d'una empresa instal · ladora autoritzada. Encara que pots posar a punt el teu sistema de calefacció i gas cada vegada que ho creguis necessari, el més freqüent és que la companyia subministradora t'ho recordi amb una carta quan s'hagi de passar el termini de l'última revisió.
Manteniment bàsic
També convé fer una ullada a les gomes, sobretot les de les bombones de butà. Aquestes tenen data de caducitat, així que cal posar-ne unes de noves tant si la data ha expirat com si detectem desperfectes. Una altra de les regles de manteniment bàsiques és cuidar bé dels tubs de la calefacció: usar-los com a suports, penjadors o perxes només servirà per accelerar-ne el deteriorament.
Finalment, abans d'encendre els radiadors, convé purgar, és a dir, eliminar l'aire que s'hagi pogut quedar dins. Per això, no tenim més que posar un recipient a terra i obrir la vàlvula amb una clau: deixarem caure l'aigua del seu interior fins que el raig sigui uniforme, símptoma inequívoc que ja no té aire dins. Ara només queda posar en marxa el gas, encendre els radiadors i gaudir de la calor de la nostra llar.
Materials Mercader
Aucun commentaire:
Enregistrer un commentaire